viernes, 8 de marzo de 2024

Deidad o espíritu del maíz en la cosmovisión andina/ Maize Deity or Spirit in the Andean Worldview

 


Por Sirley Ríos Acuña

"In the Peruvian Andes, maize (‘Sara’ in Quechua) is the main food of humans and sacred beings. For this reason, farmers need to obtain an abundant maize harvest with the help of the deities. Through rituals, communication is established with the life-giving forces of nature for the continuity of human and non-human life.

One concrete example at the Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona is a whistling bottle from the Chimú culture (1000–1476 CE), which represents the maize deity or spirit and a hybrid being (feline-serpent-bird) known as a ‘lunar animal’."

En: Modest, Wayne and Augustat, Claudia (eds.). Spaces of Care - Confronting Colonial Afterlives in European Ethnographic Museums. Bielefeld: transcript Verlag, 2023.
 

Leer el texto completo en:

El nacimiento en el Perú (artículo)/ El naixement al Perú (article)


Retablo Nacimiento. César Urbano y familia. Ayacucho. 2015. Colección y foto: Sirley Ríos Acuña.


"El nacimiento en el Perú"

Por Sirley Ríos Acuña


La Iglesia católica estableció el 25 de diciembre como fecha del nacimiento de Jesús, haciéndola coincidir con dos festividades antiguas de los romanos, las Saturnales, en honor a Saturno, dios de la agricultura, y la Nativitas del Sol Invictus (nacimiento del sol invicto). Esta misma práctica de sustitución fue aplicada en los Andes peruanos tras la invasión española en el siglo XVI, con el fin de catequizar a los indígenas y cristianizar sus cultos ancestrales por considerarlos paganos. Con el transcurso del tiempo, se configuró una religiosidad popular, amalgamada de elementos cristianos y nativos que fueron resignificados para dar continuidad a las ceremonias rituales del calendario andino, asociadas a los solsticios y equinoccios, a la época seca y húmeda, a la vida y la muerte, a la noche y el día. 

La fiesta de la Navidad reemplazó bajo el ropaje católico la antigua celebración del Qhapaq Inti Raymi o fiesta al Señor Sol que los incas festejaban en el mes de diciembre, época del solsticio de verano y, por lo tanto, relacionada con la vida y abundancia de los campos de cultivo. Es evidente la relación que se hizo del Niño Jesús con el sol. 

En los Andes virreinales el tema navideño fue escenificado en las iglesias y plazas, representado en pinturas y esculturas y difundido con el uso del belén, también llamado pesebre, nacimiento, portal o misterio. Los primeros nacimientos fueron importados desde España y Europa y, después, se produjeron en el espacio americano. 

Las piezas en exposición del nacimiento peruano fueron adquiridas por el Museu Etnològic i de Cultures del Món durante la expedición a los Andes del Perú de 1963. August Panyella, Eudald Serra y Albert Folch visitaron las regiones más importantes de producción de arte popular y se interesaron en recolectar nacimientos de Ayacucho, Cusco y Áncash.



"El naixement al Perú"

Per Sirley Ríos Acuña


L’Església catòlica va establir el 25 de desembre com a data del naixement de Jesús, fentla coincidir amb dues festivitats antigues dels romans, les saturnals, en honor a Saturn, déu de l’agricultura, i la Nativitas del Sol Invictus (naixement del sol invicte). Aquesta mateixa pràctica de substitució va ser aplicada als Andes peruans després de la invasió espanyola al segle XVI, a fi de catequitzar els indígenes i cristianitzar els seus cultes ancestrals per considerar-los pagans. Amb el transcurs del temps, es va configurar una religiositat popular, amalgamada d’elements cristians i natius que van ser resignificats per donar continuïtat a les cerimònies rituals del calendari andí, associades als solsticis i equinoccis, a l’època seca i humida, a la vida i la mort, a la nit i el dia.

La festa de Nadal va reemplaçar, sota la capa catòlica, l’antiga celebració del Qhapaq Inti Raymi o festa al Senyor Sol, que els inques festejaven el mes de desembre, època del solstici d’estiu i, per tant, relacionada amb la vida i abundància dels camps de cultiu. És evident la relació que es va fer del nen Jesús amb el sol.

Als Andes virregnals el tema nadalenc va ser escenificat a les esglésies i places, representat en pintures i escultures i difós amb l’ús del pessebre, també anomenat naixement, portal o misteri. Els primers naixements van ser importats des d’Espanya i Europa i, després, es van produir a l’espai americà.

Les peces en exposició del naixement peruà van ser adquirides pel Museu Etnològic i de Cultures del Món durant l’expedició als Andes del Perú del 1963. August Panyella, Eudald Serra i Albert Folch van visitar les regions més importants de producció d’art popular i es van interessar a recollir naixements d’Ayacucho, Cusco i Ancash.


Llegir l'article completo a: 




sábado, 23 de diciembre de 2023

El Nacimiento andino del Perú en Barcelona


Muestras de Vitrina

Vitrina conmemorativa de los ochocientos años del pesebre en Cataluña

Del 20 de diciembre del 2023 al 31 de marzo de 2024

Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona (Sede Montjuïc)


Exposición de figuras del nacimiento andino procedentes de Ayacucho, Cusco y Ancash. También se exponen retablos con temática del nacimiento. Destacan las obras de Paulino Vera Sulca, Joaquín López Antay, Bermúdez (padre), Julio Urbano Rojas, Gerónimo Olaza, Hilario Mendívil y Georgina Dueñas.

Mayor información en:





sábado, 9 de diciembre de 2023

El matrimonio de don Joaquín










Fotos publicadas en el artículo "El matrimonio de don Joaquín" de Mario Razzeto. 
Fotografías de Félix Nakamura.


Fuente: Runa, revista del Instituto Nacional de Cultura, Nº 4, julio de 1977, Lima, p. 20-21, contraportada.

Enlace a la revista Runa:



El arte de los Mendívil












Fotos publicadas en el artículo "El arte de los Mendívil" de Mario Razzeto. 


Fuente: Runa, revista del Instituto Nacional de Cultura, Nº 2, mayo de 1977, Lima, p. 20-21, contraportada.

Enlace a la revista Runa:





lunes, 21 de agosto de 2023

Revalorización de la colección de arte popular peruano del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona


 




Comunicación presentada en el I Congreso Internacional de Patrimonio Cultural Inmaterial. Nuevas experiencias, nuevos horizontes (11, 12 y 13 de mayo de 2022, formato online). Organizado por la Universitat de Barcelona.

Simposio 7: La musealización del patrimonio inmaterial

Día: 11 de mayo de 2022

Ponente: Sirley Ríos Acuña


Acceder en el siguiente enlace al programa y a la relación de las comunicaciones del Congreso:

https://www.ub.edu/congrespci/